Normes d’accentuació en valencià

Valencià

En aquest article veurem que és l’accent gràfic, els tipus que hi ha en valencià, les regles d’accentuació, l’accent diacrític i algunes peculiaritats i errors comuns que realitzem a l’hora d’accentuar.

1. Tipus de paraules

Per a començar direm que l’accent gràfic és un signe escrit sobre una vocal per a indicar que aquesta vocal s’accentua.

Les paraules estan formades per síl·labes i sempre hi ha una que es pronuncia amb més força, aquesta síl·laba es diu tònica, mentre que les restants síl·labes es diuen àtones.

Depenent d’on es troba la síl·laba tònica les paraules s’anomenen

• Agudes. La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula
• Planes. La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula
• Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula

2. Tipus d’accent gràfic

En valencià tenim dos tipus d’accent.

• Accent Obert o Greu ( ` ), el que va cap a l’altra part i que es posa damunt les vocals obertes. P. ex. à
• Accent Tancat o Agut ( ´ ), el convencional del castellà que es posa damunt les vocals tancades. P. ex. í

Podem dir depenent de la vocal

• L’accent damunt la vocal a, sempre és obert
• L’accent damunt les vocals e, o, pot ser obert o tancat
• L’accent damunt les vocals i, u, sempre és tancat

Això es dona un triangle vocàlic que podem dividir-lo en dues parts segons les vocals siguen obertes o tancades.

L’accent greu o obert es posa, doncs, sobre les vocals obertes. P. ex. germà, ciència, això, màquina, arròs, època, …

L’accent agut o tancat es posa sobre les vocals tancades. P. ex. préssec, líquid, útil, algú, estómac, …

3. Regles d’accentuació

Respecte a les regles d’accentuació, com a norma general, podem dir que

TIPUS DE PARAULES	CONDICIONS DE L’ACCENT	EXEMPLES
AGUDES	Paraules acabades en: – Vocal (a, e, i, o ,u) – Vocal + s (as, es, is, os, us) – Terminacions en, in Excepcions No accentuem les paraules agudes acabades en diftong decreixent, és a dir en i, u consonantitzades (ai, ei, au, eu,…)	demà, cantaré, jardí, aixó, algú,… cabàs, procés, arrós, abús,… comprén, Berlín,… Excepcions europeu, espai, fareu, enrenou, heroi, cantareu, arribareu
PLANES	Paraules NO acabades en: – Vocal (a, e, i, o ,u) – Vocal + s (as, es, is, os, us) – Terminacions en, in Atenció No accentuem mots com llibreria, espia, havia, … Perquè es tracta de paraules planes acabades en vocal (lli-bre-ri-a, es-pi-a, ha-vi-a)	àrab, àtom, màxim, místic, polític, dòcil, espléndid, únic, símbol, fàcil, teléfon,…
ESDRÚIXOLES	Totes les paraules Atenció Les paraules esdrúixoles acabades en -ia, -ies, hem de recordar que compten com a dues síl·labes (fa-mí-li-a, vic-tò-ri-a, es-glé-si-es, …)	memória, brúixola, màquina, m´çusica, època, anécdota, …

4. L’accent diacrític

L’accent diacrític és aquell que es posa per a distingir, en la major part dels casos, les paraules homògrafes (paraules que s’escriuen i es pronuncien igual però corresponen a ètims o mots diferents) i que segons les regles d’accentuació no n’haurien de dur.

Els monosíl·labs només s’accentuen en els 15 casos següents i, com hem dit, l’accent diacrític serveix per a distingir significats

AMB ACCENT DIACRÍTIC	SENSE ACCENT DIACRÍTIC
bé (béns) –> possessions, adverbi, conjunció Això està molt bé	be –> nom de la lletra b, anyell, corder He menjat carn de be a la planxa
déu –> divinitat Mart és el déu de la guerra	deu (deus) –> xifra, verb deure, font Té deu milions però me’n deu cinc.de la guerra
és –> verb ser o ésser En Joan és enginyer	es –> pronom reflexiu En Joan es complica la vida
mà –> part final del braç Li fa mal la mà	ma –> possessiu M’ho ha dit ma mare
més –> quantitatiu No en vull més	mes –> període d’un any, conjunció, possessiu Tornaré el mes que ve amb mes germanes
món –> la Terra L’any que ve faré la volta al món	mon –> possessiu M’ho ha dit mon pare
pèl (pèls) –> vellositat Et caurà el pèl	pel (pels) –> contracció per + el (per + els) Vas pel mal camí
què –> pronom relatiu tònic, interrogatiu No sé què vols	que –> conjunció, pronom relatiu àton Que em deixis anar
sé –> verb saber Ja ho sé	se –> pronom reflexiu No se li pot dir res
sí –> adverbi d’afirmació Sí, noi, tens raó	si –> pronom reflexiu, conjunció, nota musical Si vols, vindré
sòl (sòls) –> terra Aquest sòl és argilós	sol (sols)–> astre, verb soler, adverbi, sense companyia, nota musical Se sol quedar sol quan pren el sol
són –> verb ser o ésser Són uns genis	son –> possessiu, fet o ganes de dormir Son cosí sempre té molta son
té –> verb tenir / tindre Té una gran casa	te –> infusió, pronom feble. nom de la lletra Puc oferir-te te o cafè
ús –> utilització, acció d’usar N’ha fet un mal ús	us –> pronom feble Aviat us ho diran
vós –> tractament, pronom personal fort Tracta’l de vós	vos –> pronom feble Porteu-vos bé

4.1 Excepcions i casos particulars

• Adverbis acabats en -ment
  • Els adverbis acabats en –ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual s’han format. P. ex. àgilment, contínuament, dòcilment, …
  • Si l’adjectiu originari no porta accent gràfic, tampoc no n’ha de dur l’adverbi que en deriva. P. ex. bonament, feliçment, honestament, …
• Paraules po mots compostes
  • En les paraules compostes, cada element conserva l’accent si van unides amb guionet. P. ex. despús-demà, …
  • Però, si van soldades, s’accentua el segon terme només. P. ex. fisicoquímic, …

5. Errors comuns

Els errors més comuns que hem d’evitar són els següents

• No s’accentuen els mots aguts següents, ja que no acaben en cap de les terminacions indicades anteriorment
  • algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans, pingüins, Ramon, …
• Tampoc s’han d’accentuar les paraules plans com les següents
  • actua, actues, envien, envies, fenomen, Maria, melodia, melodies, …
• Sí que s’han d’accentuar aquest altres mots plans
  • exàmens, fenòmens, òrgan, òrgans, polígon, polígons, telèfon, telèfons, …
• També cal tindre en compte que s’han d’accentuar paraules com les següents perquè en valencià les considerem esdrúixoles
  • ciència (ci-èn-ci-a, còpia (cò-pi-a), decadència (de-ca-dèn-ci-a), …